LA DESCRIPCIÓ: QUI ETS, TU?

Fa anys i anys que als parvularis, escoles, universitats... ens demanen que elaborem descripcions i sempre es repeteixen les mateixes preguntes: Què és fer una descripció? Quins tipus hi ha? Com s'ha de fer? Quina és la seva estructura?

· Què és fer una descripció?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, paisatges, sentiments, coses... Es poden descriure des dels aspectes de la realitat més concrets fins als més abstractes. Però si ens centrem en la descripció d'una persona ens referim a explicar com és el seu aspecte físic, com va vestida, quin és el seu caràcter, els seus gustos, quines coses fa...

· Tipus de descripció?

Podem distingir dos tipus de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit, es limita a descriure les coses tal i com són amb la major precisió possible.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

· Quina és la seva estructura?

Primerament és necessari fer un establiment del tema, amb la presentació de l'objecte o persona. El segon procediment és el de la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats de l'objecte o persona a la qual va dirigida la descripció. El tercer procediment consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior tan pel que fa a l'espai com al temps.

Qui ets, tu?

Fa uns dies a l'assignatura COED ens van demanar una descripció d'algun company. L'activitat va rebre el nom de "Qui ets, tu? Aquesta activitat tenia dos parts: per una banda, calia fer una fotografia d'alguna cosa, objecte o paisatge que ens recordés a una persona. Aquesta fotografia servia per realitzar una exposició explicant el perquè aquella fotografia ens recordava a aquella persona i per l'altre banda, calia elaborar un document escrit fent una descripció d'aquella mateixa persona (poema, cançó, historia...).

· La fotografia que vaig utilitzar va ser la següent:

Junts, fem ruta.

















· Aquí us adjunto un fragment del text narratiu que vaig realitzar:

[...] Segueix plantada davant del mirall, observa els seus cabells llisos color d’or mentre i passa la pinta per eliminar rastre de qualsevol nus. Ella es especial, baixeta i prima; amb un gran somriure sempre dibuixat a la cara i uns ulls marrons vius i plens de bondat; ni roba extremada, ni tacons incòmodes, ni actituds per cridar l’atenció, ni maquillatge artificial...  ella vesteix amb roba senzilla i natural més aviat “hippie” amb un mocador al coll sempre com a complement.

És coneguda per la seva actitud empàtica, bromista, amable, riallera i sincera. Sempre que pot ajuda en tot el que li és possible sense posar cap inconvenient; ordenada i treballadora, destaca per el seu caràcter optimista. [...]

Hi ha altres maneres de descriure, com per exemple: